He passat de la fusta al ferro, (de la calor al fred) com si fos una estació de l’any, una simple evolució en la qual ningú mana, simplement vivim amb ella i ens adaptem.
En la meva obra he passat de l’extracció, (esculpint) a la modificació, alliberant una matèria com és en aquest cas una planxa de metall, del pla i estàtic al volum i moviment, sense per això perdre mai el seu cos íntegre i sense extreure ni col·locar res en ella, és una metamorfosi del metall creant escultura.
Aquest respecte per la matèria és un respecte per la vida i la naturalesa.
Les obres neixen de l’experimentació, de la contínua cerca sense planificació intentant trobar la creació per sobre de la imitació.
Jo lluito amb mi mateix i amb la matèria que treball, creant escultura viva.
La vida no és estàtica, es modifica, evoluciona, es transforma encara que no puguem percebre-ho.
La meva obra pot moure’s en diferents posicions, no té una única opció i això dóna lloc a una percepció visual molt diferent depenent de com es col·loqui.
Intento crear una complicitat obra-espectador obrint un diàleg. (Una imatge val més que mil paraules).
Jo mai tinc l’última paraula, perquè la matèria també decideix..
Ramón Ruiz
